Paper educador

L’escola bressol és plena de coses per fer. En un àmbit estable i ordenat, l’experiència dels infants és tranquil·litzadora i rica. Els infants necessiten regularitat i coherència en la diversitat de propostes. També, respecte del temps personal, llibertat de moviment en un espai en què està envoltat d’altres infants i adults, i materials que obrin vies d’investigació.

Per tal que això pugui ser una realitat ,i que l'infant sigui el protagonista per excel·lència del nostre projecte , l'educador/a serà el mitjà indispensable per fer-ho possible i a de vetllar perquè tots els infants participin i gaudeixin de les activitats, fent d'aquestes , propostes engrescadores i potenciadores de diferents aprenentatges.

Les emocions i els sentiments que pateixen els infants durant aquest període i que moltes vegades són agreujats per les conductes angoixants d'alguns pares que no entenen aquest procés , són la base del nostre projecte, per això per a la seva realització creiem que és indispensable que l'educador/a cuidi molt tots els aspectes sobre la seguretat emocional i l'estabilitat. L'educador/a tindrà en compte tots els processos que poden ajudar als infants a la creació de vincles i tindrà en compte totes aquelles situacions que es produeixen de forma gairebé imperceptible però que s'esdevenen contínuament durant el dia: una mà que acarona, una veu suau, les mirades...

L'educador/a també tindrà cura d'observar els processos personals durant aquest període d'adaptació tan sensible pel fet que hi ha una pèrdua de l'autoestima i l'estabilitat. En aquest sentit l'educadora tindrà una atenció personalitzada sobretot en els moments que cal una intervenció molt personal i en els que es produeix l'alimentació, la neteja i el descans.

D'altra banda si partim que l'infant té molt interès i motivació per a la curiositat i d'aquesta manera pot ampliar el seu territori de relacions i coneixements , l'educadora ha d'oferir situacions en les qual l'infant es senti vertader protagonista,on trobi el plaer en la pròpia activitat i en gaudeixi i d'aquesta manera s'estableixin les bases del benestar i les actituds positives.

Sabem que l'educador/a és un model per als infants. També durant la realització del nostre projecte serà amb el mestre amb qui els nens s'emmirallaran i per tant, cal que doni valor a les activitats. Ha de tenir una actitud entusiasta per tal d'animar e interessar als seus alumnes. Ha d'organitzar l'ambient, les activitats i el material d'una forma estimulant i motivadora per als infants i que afavoreixi la seva autonomia i desenvolupament . I sobretot ha de ser model en l'expressió d'emocions, ha de ser conscient i verbalitzar al màxim possible com es va sentint al llarg del dia i no nomé en alguna activitat concreta. Ha de tenir present que no només ha de verbalitzar les seves emocions sinó també les dels infants perquè així els puguin reconèixer les seves i les dels altres.

L'educador/a ha de mostrar-se atent a l'estat d'ànim dels infants, proporcionant seguretat i confiança perquè tots els infants es sentin acollits a l'escola .La flexibilitat i la paciència seran clau, alhora que mantenir-se proper i afectuós amb els infants per tal d'establir uns bons vincles afectius.

Respecte a la família, l'educador/a caldrà que hi estableixi uns bons canals de comunicació per tal que aquesta comunicació sigui recíproca, també seria positiu demanar la col·laboració de totes les famílies per acompanyar el seu fill/a en el període d'adaptació, sobretot durant la primera setmana, i orientar els pares respecte quina és la millor actitud que poden tenir respecte l'escola perquè aquest període esdevingui més curt i més fàcil pels seus fills, ja que les famílies tenen una gran influència en aquest moment, ja que l'adaptació del seu fill ve determinada en gran mesura per com ells assumeixin aquesta separació: les seves pors, les seves expectatives, la seva angoixa, la seguretat o la inseguretat davant la decisió que han pres i la confiança amb el centre que han escollit així com en les possibilitats dels seus fills. Aquests sentiments els poden transmetre als seus fills mitjançant diverses manifestacions d'excessiva preocupació, angoixa, ets i que són captades per els seus fills responent inconscientment a elles de manera negativa.

Es tracte en definitiva , que l'educador/a estableixi un pont de confiança entre els pares i els educadors/es que permeti a uns i altres ser veritables interlocutors, i poder compartir expectatives i projectes sobre l'educació del seu fill( acords sobre com afrontar diferents situacions quotidianes, com ajudar-los a expressar els seus sentiments...).

-Paper de l'educador amb el tracte amb les famílies

Fa molts anys que sentim parlar de la importància de la implicació de les famílies a l’escola. Son moltes les lleis educatives que han manifestat, de manera explícita, la necessitat de que les famílies visquin l’escola i sentin que els projectes educatius que s’hi desenvolupen són una tasca compartida amb el professorat. Aquesta participació i implicació és una de les claus perquè els infants i els nens i nenes visquin el seu procés de desenvolupament com un tot unitari on els diferents agents que hi intervenen estan en contacte i formen un equip cohesionat que els acompanya en el seu dia a dia… Mestres, famílies, entorn.

Entenem que l’escola ha de crear espais d’intercanvi i convivència entre mestres i familiars, de manera que junts i juntes sentim que estem creant un projecte educatiu compartit i participatiu.

És necessari crear camins perquè famílies i docents treballin conjuntament i en una mateixa línia, ja que tots dos contextos son essencials en la vida dels infants, i tenen un mateix objectiu que és el ple desenvolupament dels nens i nenes.

Les relacions entre família i escola han de ser constructives, basades en el respecte mutu, la confiança i l’acceptació. El contacte entre mestres i famílies ha de complir els objectius de conèixer a l’infant, establir criteris educatius comuns, oferir models d’intervenció i relació amb els infants i d’ajudar a conèixer la funció educativa del centre.

Hem de tenir molt present que família i escola comparteixen la responsabilitat de ser els dos agents socialitzadors més importants. Escola i pares són corresponsables de l'educació de l'infant i ,per tant, tots dos han de col·laborar en la tasca educativa i els criteris d'ambdues parts han de ser tan coherents com sigui possible. Els dos tenen un objectiu comú, que és ajudar els nens i les nenes a desenvolupar-se i formar-se com a persones.

L'infant tindrà aquests dos punts com a referència per el seu desenvolupament i creixement.

Així dons és necessari que el centre conegui la manera d’actuar de la família, la relació que estableix amb l’infant i el comportament d’aquest a casa. La família, d’altra banda, ha de conèixer que fa el seu fill o filla a l’escola, les relacions que estableix amb els seus iguals i els adults, la actitud respecte a les activitats educatives.

La col·laboració dels pares i educadors facilitarà la consecució dels objectius següents:

• Millora progressiva de l'educació dels infants
• Comunicació i informació mútua de les actituds dels adults cap a l'infant.
• Informació mútua de les actituds dels adults cap a l'infant.
• Plantejament i acord en els criteris pedagògics.
• Intercanvi d'experiències respecte a situacions que poden ser conflictives en relació amb el son,àpats,hàbits higiènics o d'altres.
• Confiança mútua entre els uns i els altres.
• Informació de les diverses activitats que es fan a l'escola.

És per això, que des de la llar d'infants L'Alegria donem una especial importància a tots els aspectes relatius a la relació amb les famílies, mitjançant diversos canals de comunicació per tal de poder aconseguir un objectiu comú en el desenvolupament integral dels infants de manera conjunta.

Per aconseguir aquesta col·laboració mútua entre les dues parts, establirem els següents canals de comunicació amb els pares:

1. Reunions col·lectives:
   En aquestes reunions es realitzaran una per trimestre i assistiran els pares de l'alumnat, el professorat i la direcció del centre, en les quals es tractaran temes com ara:informació general,temes pedagògics, així com possibles dubtes que puguin sorgir durant el curs.

2. Entrevistes individualitzades:
   Aquestes també es realitzaran a principi de curs per el traspàs d'informació entre pares i escola, a mitjans i a finals de curs, tot i què en cas que sigui necessari tan per part dels educadors com per part dels pares també poden concertar més reunions per informar sobre aspectes rellevants de l'infant.
   D'altra banda, a l'entrada i sortida dels infants a l'escola hi pot haver comunicació entre pares i educadors per tal de poder parlar d'informacions rellevants a l'infant.
3. Informes:
   Es realitzaran diàriament informes a les agendes per tal de poder tenir una via de comunicació diària per tractar temes rellevant de la jornada, així com també els pares poden traspassar informació a l'escola mitjançant aquest canal.
   Tanmateix, a la finalització de cada trimestre, des de la llar es lliuraran informes relatius al desenvolupament dels infants.

4. Blog:
   La Llar disposa d'un blog on es va actualitzant periòdicament la informació.
   Allà hi pengem fotografies de les activitats, expliquem el desenvolupament d'aquestes ,hi pengem contes relacionats amb el que treballem a l'aula, cançons .
   Tenim informacions de funcionament de la llar, i d'altres aspectes interessants i importants de cara a les famílies.
   
   La col·laboració de la família en el període d'adaptació, per exemple, acords d'horaris i pautes educatives que les famílies hauran de seguir perquè l'adaptació sigui tan natural com sigui possible. Algunes de les pautes que des de l'escola els hi podem donar són les següents:

• No enganyar al nen/a ni marxar quan estigui distret.
• Tenir una actitud oberta i confiada al portar-lo a l'escola
• Parlar-los dels avantatges de venir a la escola ( de com s'ho va a passar de bé)

• Ha de ser el papa o la mama que entregui el nen a la seva educadora i no ser l'educadora qui “arrenqui” l'infant dels braços de la persona que el porta.
  Si ell no es vol quedar i l'educadora agafa el nen que està sota els braços protectors dels seus pares. Què deu pensar el nen?
  El nen rep informació d'inseguretat, desconfiança. Sovint els pares ho fan per veure la reacció del nen davant aquella persona estranya. Depenent del caràcter del nen reaccionarà d'una manera o d'una altra. Si volem que entri amb confiança transmetem-li deixant que sigui ell qui entri o que siguin els pares qui entreguin al nen.

• Els pares és millor que vagin adaptant la seva rutina diària abans d'entrar a l'aula, abans de començar l'escola, perquè el canvi no sigui tan de cop. Els plors de vegades es produeixen quan ja porten un cert temps a l'escola i ja comencen a tenir son.
• Millor que els primers dies facin l'adaptació que tenim establerta a l'escola

En definitiva, qualsevol element que contribueixi a facilitar i incrementar la comunicació ,la participació i la interacció amb les famílies farà que els pares es sentin veritablement vinculats en el procés educatiu del seu fill/a i contribuirà a proporcionar la seguretat que els infants estan sent adequadament atesos, educats i estimulats.

D'altra banda, la llar compta amb l'associació de mares i pares (AMPA) que és un grup de pares i mares escollits anualment per votació entre tots aquells que s'hi presenten voluntaris. La funció d'aquests, és actuar com a representants dels interessos de tots els pares davant la llar d'infants i també col·laboren puntualment tant en l'organització d'activitats festives, com ara:castanyada, sant Jordi,fi de curs...,com també amb la Regidoria d'Ensenyament. També fan aportacions econòmiques a la Llar per poder comprar material necessari, com poden ser algun ordinador, alguns mobles, algunes joguines.

La finalitat de la bona relació entre les famílies i la llar d'infants és aconseguir una educació conjunta per als més petits.