Atenció diversitat

La intervenció educativa ha de tenir en compte com a principi la individualització de l'ensenyament dels infants, adaptant la pràctica educativa a les característiques personals, necessitats, interessos i estil cognitiu, el ritme i el procés de maduració dels infants.

La llar alegria acull infants molt diversos. Aquesta diversitat és producte tant dels diferents ritmes i nivells maduratius de cadascun, com del moment en què els infants s’incorporen al centre. Així mateix, també és resultat de la cultura familiar de la qual provenen, que es concreta en pràctiques educatives diverses i, per tant, en bagatges i experiències diferents. En un mateix grup hi pot haver criatures que freqüenten la llar d’infants des del primer any de vida i d’altres que comencen a anar-hi als dos anys. A la vegada, de la mateixa manera que actualment es coneix i s’accepta que cadascú té un ritme maduratiu propi, cada cop cal tenir més present que no hi ha dues famílies iguals. Les pràctiques educatives de cada família responen a uns determinats patrons culturals, a la seva escala de valors i a la situació en què en cada moment es troben els seus membres.

La persona educadora ha de saber acollir la diferència com un dret dels infants, portadors d’una identitat pròpia, fruit de la historia personal, de la llengua i cultura de pertinença, dels valors de la seva família i de la seva particular forma d’interactuar amb l’entorn.

Des de la nostra llar les mesures d'atenció a la diversitat aniran encaminades en tot moment a què els infants assoleixin els objectius proposats per aquesta etapa, amb una intervenció inclusiva i integradora.

 

La programació ha de preveure la manera d’acollir les diferències individuals, aplicant aquelles estratègies didàctiques que millor s’adeqüin a cada infant i els permetin diversificar i ampliar experiències, habilitats i coneixements.

La nostra acció educativa estarà enfocada a assolir 4 objectius:

• Acollir i potenciar tots els aspectes positius que els infants i les famílies aporten per tal d’enriquir aquest procés educatiu compartit.
• Mostrar confiança respecte de les possibilitats de les nenes i els nens.
• Rebutjar les atribucions negatives i estàtiques respecte de determinats aspectes que en alguns moments els nens i nenes poden manifestar i que poden preocupar. No es tracta de negar possibles dificultats, sinó de llegir-les des de les capacitats que es posseeixen i, sobretot, amb la convicció que una intervenció adequada —amb els suports necessaris quan calgui— pot ser l’origen de canvis positius en l’infant.
• Compensar les desigualtats socials i culturals i ajudar a prevenir possibles dificultats posteriors.

No sempre és possible definir una programació a priori, sense haver disposat del temps necessari per observar i conèixer el moment del procés de desenvolupament en què es troba cada infant del grup i els seus interessos (què els interessa i què no, què han tingut l’oportunitat d’experimentar i què no...).

El disseny de situacions exploratòries en les quals els nens i les nenes puguin desplegar les seves habilitats i la persona educadora pugui observar quines són les preferències de cadascú, són recursos que donen informació per elaborar una programació que tingui en compte els punts de què parteix cada infant. Aporten informació sobre els esquemes de coneixement dels infants en relació amb determinats continguts, cosa que permet diversificar les propostes posteriors, ajustant-les a la diversitat dels infants i a nous reptes.

El coneixement de la vida quotidiana dels infants i de la cultura del seu medi familiar ens permet incorporar elements que aportin sentit i significació a les propostes i una certa continuïtat entre els dos principals nuclis de vida dels infants, la família i la llar d’infants.

Quan hi ha una diferència marcada del ritme evolutiu de l’infant respecte a les característiques pròpies de l’edat que ens pot fer sospitar que hi ha problemàtiques específiques, sempre primer de tot demanarem ajuda als especialistes (equips d’assessorament psicopedagògic −EAP− o d’altres) i així detectarem al més aviat possible les dificultats que l’infant pugui tenir. La detecció precoç ajudarà a posar en marxa els mecanismes d’ajuda més convenients.

Quan un infant, per les seves característiques individuals, no segueix el ritme evolutiu de la resta de companys de grup serà necessària una adaptació curricular o projecte individualitzat (PI), que es pot elaborar modificant les activitats, la metodologia utilitzada, la manera d’avaluar-les, els continguts d’aprenentatge o els objectius.

En l’adaptació curricular tindrem present, d’una banda, la programació ordinària i, de l’altra, les necessitats, els interessos i les possibilitats o capacitats de l’infant que la necessita. En conseqüència, quan s’hagi de dissenyar un PI, tindrem al davant :

• El disseny curricular del cicle
• La proposta pedagògica de centre per al cicle corresponent
• La unitat didàctica en qüestió
• Totes les dades que tenim de l’alumne

L’objectiu del PI és intentar que l’infant, en un cert grau, pugui assolir els objectius del cicle a partir de la modificació d’alguns dels elements del currículum i, només en els casos més greus, dels objectius i/o els continguts prescrits en el currículum.

Els projectes individuals (PI) han de ser propostes possibles que permetin assolir els objectius. Cal ser molt realista quant a la valoració dels recursos dels quals disposem.

En l’atenció a la diversitat val la justificació positiva docent del professor. És a dir, cal pensar que s’aconsegueix el que és possible i no pas que no s’aconsegueix el que no és possible.

Si una activitat requereix una adaptació, es pot indicar en el protocol de recollida d’informació amb una llegenda del tipus (A) −activitat adaptada−. La resta d’activitats sense llegenda es consideraran no adaptades i, per tant, tots els infants faran el mateix.