Descripció

    

El període d’adaptació és l’espai de temps que necessitarà un infant per acostumar-se al centre ; és el pas d’un espai que per ell era totalment conegut a un altre de nou totalment per conèixer,que li és completament estrany, amb persones i companys que no coneix, i unes rutines i ritmes diferents als què feia a casa. És un període que tant mestres, pares/mares i infants haurem de treballar per evitar situacions conflictives que s'haurien pogut prevenir amb un treball cooperatiu previ.

Per això després d'haver exposat cadascuna de les components del grup les experiències en les observacions realitzades en les diferents llars d'infants, totes coincidim en què durant el període d'adaptació potser no es dóna massa importància a treballar les emocions i els sentiments que manifesten els infants durant aquest període, creiem que les educadores depenent en molts casos de la importància que li donin, consideren el fet que els plors i la tristesa en aquest període siguin constatats com a una normalitat i no consideren que la vivència d'aquesta situació s'hagi de considerar prou necessària com per a incloure una unitat de programació que treballi aquests sentiments d'angoixa, aquests sentiments negatius que els infants pateixen durant el període d'adaptació dins de la programació de curs.

També volem incidir en que per a un infant aquest període d'adaptació suposa un canvi molt important, ja que surt d'un lloc segur, conegut i protegit, on es relaciona amb les persones que ha establert els primers vincles, i a les quals està aferrat, per entrar en una situació completament desconeguda, i li suposarà una situació de separació que serà més o menys dolorosa. Pensar que pot perdre a la figura a la que està aferrat, al sentir-se abandonat a l'escola, suposa sofriment i angoixa per ambdues parts. Però “ Els sentiments negatius, patiment no sols està en els nens, fins en els casos en què tot marxa bé, als pares els costa separar-se del seu fill i els suposa un considerable esforç emocional”. Per una banda ens agradaria que els seus fills no visquessin situacions d'angoixa, cosa que en realitat no podran evitar, ja que forma part de la vida i creixement de l'infant. D'altra banda també els pares necessiten un temps de coneixença per poder confiar en les persones i la institució que es farà càrrec del seu infant; si això no es pot donar afectarà de manera notable en aquest procés d'adaptació .

El que nosaltres proposem és incloure dins la programació anual del centre, unitats didàctiques on es treballin les emocions negatives dels infants durant aquest període d'una manera més dirigida, més intensa i no tant improvisada. Volem marcar unes pautes que serveixin de guia als/les educadors/es de com actuar durant aquest període.

També volem incidir en el fet que a les Escoles bressol es generin propostes organitzades com les que nosaltres volem dur a terme i en consonància amb els lligams afectius ,dóna lloc a situacions molt positives entre les famílies i facilita una integració més pausada i tranquil·la. Comptar amb la complicitat dels pares i mares, entenent el seu procés i fent-los partícips en aquest moment són una mostra de creació de vincles.

Per tant, centrarem el nostre projecte en la UD de les emocions i els sentiments d'angoixa que senten els infants durant aquest període i paral·lelament el que senten els pares i les mares, dificultant i allargant en molts casos aquest període. Els treballarem d'una manera lúdica, i motivadora, on els infants puguin expressar-se, aprendre a identificar-les, a comunicar-se lliurament i amb empatia. Per això, durant tot el primer trimestre realitzarem activitats orientades a treballar la creació d'emocions positives i benestars, que faciliti la integració de les famílies i que els vincles amb els infants es creïn de forma estable i segura a fi i efecte que aquest període d'adaptació tendeixi cap a moments i situacions afectives positives de forma gradual però afectiva i constant.

Malgrat que les activitats estan pautades, sempre es tindrà en compte l'atenció a la diversitat, es tindrà cura d'observar els processos personals durant aquest període d'adaptació tan sensible fent una intervenció educativa personalitzada sobretot en els moments que cal una intervenció molt personal , i la motivació, oferint situacions en la qual els infants es sentin verdaders protagonistes, en que trobin plaer dins la pròpia activitat i en gaudeixin, ja que creiem que aquesta és la base per tal de poder establir un benestar als infants i unes actituds positives.